 |
| La primavera ha arribat |
I.
Per fer una bona
macedònia necessites fruita variada: la que més t’agradi. Per exemple: peres,
pomes, kiwis, plàtans, taronges, mandarines, maduixes, préssecs... Hi ha tantes
macedònies com cuiners! I per preparar-la només has de pelar les fruites que
calguin, tallar-les en daus petits i deixar-ho tot en un bol.
II.
-Eulàlia?
-Què vols, Davínia?
-Em pots fer un
favor?
-Un favor? I ha de
ser ara? No veus que estic ocupadíssima?
-Ocupadíssima? Fent
què?
-Estic descansant.
És una feina que necessita reflexió i molta tranquil·litat. No sé si ho pots
arribar a entendre.
-I tant que ho
entenc! Quina barra que tens! Dir-me que no pots fer res perquè estàs estirada
al sofà!
-D’acord, d’acord,
ara m’aixeco...
-Molt bé. Així m’agrada.
Ara passa’m el comandament de la tele.
-Però si el tens al
costat!
-Ja, però m’agrada
que me’l donis tu...
-Després diràs que
sóc una mandrosa!
III.
La mecànica dels
concursos de lletreig en els països de parla anglesa és molt senzilla. Els
participants, sovint nens i nenes, han de lletrejar paraules. El primer
guanyador d’un concurs oficial va ser Andrew Smith l’any 1925. Hi ha qui
critica que les paraules que hi surten són poc habituals i que sovint no cal ni
entendre-les per aconseguir els premis proporcionats pels patrocinadors. Però
sigui com sigui, aquests concursos són d’allò més populars i atrauen l’audiència
i els anunciants.
IV.
Durant el segle
XVIII era ben vist que les damisel·les, que vivien tranquil·les llegint
novel·les d’amor i sospirant pels seus galants, aprenguessin cal·ligrafia,
pintessin aquarel·les i toquessin el piano entre brodat i brodat. Això era el
màxim a què podien aspirar, pobretes, i encara gràcies. Afortunadament al segle
XXI aquestes idees han canviat, i força. Les noies d’avui en dia, en contrast
amb les d’abans, són hàbils, intel·ligents, tenen sentit de l’humor i elegeixen
sense dubtes les seves relacions. No es tracta de cap rebel·lió: tan sols és
coherència amb el món en què vivim.
V.
Els nens de totes
les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de totes les
llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que “cala” i “cara”
es diferencien gràcies a dos sons. Però els seus pares no poden produir un so
determinat i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una
prova, comprovarem que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està
preparat per aprendre qualsevol llengua del món: en sentir-ne una i no una
altra es configuren les connexions neuronals d’una manera determinada. Algunes
deixen de ser operatives perquè no funcionen i d’altres s’enfortiran.
Quan hagis de preparar un d'aquests dictats, pensa un títol adient.
