TREBALLS DE RECUPERACIÓ DEL CURS I PROVA DEL SETEMBRE. ÀREA DE LLENGUA

Aquests nois han fet molts exàmens i se n'han sortit. L'esforç val la pena

Treball de recuperació d'estiu:

És condició indispensable presentar-lo per poder superar la matèria.

1. Llegeix un llibre en llengua catalana adequat al teu nivell. Pot ser de qualsevol gènere. No serveix algun que hagis treballat durant el curs.

2. Enregistra un arxiu d'àudio, d'uns 2 minuts, en què parlis del títol i l'autor, la trama, els personatges... i sobretot, per quines raons el recomanes (o el desaconselles).

3. Envia l'arxiu abans de l'1 de setembre al correu del professor (joan.bustos@mdlourdescat.net).

Prova de recuperació:

1. Es farà al setembre el dia i l'hora que marqui el calendari.

2. Consistirà en un dictat (que pot ser qualsevol dels fets durant el curs). Els trobaràs a la teva carpeta d'aprenentatge o al blog de la matèria (paraulesalloc.blogspot.com).

3. Hi haurà a més una redacció d'unes 120 paraules. Podràs triar entre tres temes, que es proposaran el dia de la prova.

Per preparar-la amb garanties d'èxit és recomanable que et compris un quadern amb exercicis i activitats que et permetin treballar l'ortografia. Qualsevol material adequat al teu nivell, de l'editorial que sigui, és vàlid.

UN CLÀSSIC IMMORTAL: ROMEU I JULIETA, DE WILLIAM SHAKESPEARE

Un amor tràgic, que vol sobreposar-se a l'enemistat entre dues famílies. Se'n sortiran?

"A time for us", cançó de la banda sonora d'una versió cinematogràfica. Acompanya una selecció d'imatges de la pel·lícula.

A time for us someday there'll be
When chains are torn by courage born of a love that's free
A time when dreams so long denied
Can flourish as we unveil the love we now must hide

A time for us at last to see
A life worthwhile for you and me

And with our love through tears and thorns
We will endure as we pass surely through every storm
A time for us someday there'll be
A new world, a world of shining hope for you and me

A time for us at last to see
A life worthwhile for you and me

QUAN JO ERA UN NEN, DEIA L’AVI

Tata, escolta al iaio, que t'explicarà el millor conte del món

Quan jo era un nen, deia l’avi,

no teníem avions ni trens elèctrics.

Bicicletes? Impossible!

Escalèxtric? Què és això?

Com a molt, baldufes de fusta

o baletes de coloraines.

Que diferent que era tot!

Quan jo era nen, prosseguia l’avi,

els nens i les nenes jugàvem separats.

Nosaltres, a coses d’homes. La guerra!

Elles, a fer de mares.

Les nines eren les seves filletes que no tenien cabells,

que ni reien ni ploraven, ni prenien biberó.

Els nens ens fèiem escopetes amb pals.

I desfilàvem amb gorres fetes amb paper de diari:

un, dos, un, dos! Aaal..to!

Quan jo era nen, m’explicava l’avi,

hi havia escoles per a nens i per a nenes.

Bates blaves, bates roses.

I apreníem la lliçó de memòria, com cantant.

Els llibres no tenien dibuixos

i la mestra per no res ens castigava

de genolls o cara a la paret.

Que diferent que era tot!

Al carrer s’hi podia jugar perquè no hi havia cotxes:

a pilota, a fet i amagar. A pedra, paper i tisora.

I fèiem encàrrecs per a la mare.

A casa ens ensenyaven a dir “bon dia” i “bona tarda”

i a cedir el lloc en l’autobús.

Per berenar sempre hi havia pa amb xocolata, que bona!

I el menjar de la mare sempre era el millor,

perquè tots el compartíem.

Els meus iaios, explica l’avi, seien en un racó i callaven,

mirant per la finestra.

I el meu pare se n’anava a dormir de seguida

perquè treballava de sol a sol.

Però a casa, amb els germans, sempre rèiem,

si el pare explicava algun acudit.

O si l’avia ens explicava com va conèixer el iaio

o com era d’entremaliada la mare de petita.

Que diferent que era tot!

Per això no entenc, s’entristeix l’avi,

quan a taula no parleu perquè mireu el mòbil.

O quan marxeu de seguida sense treure’n ni un got.

“Tinc pressa” us excuseu. I us entreteniu

navegant per Internet.

Però no veig ni la gorra ni l’uniforme de capità.

Tampoc no entenc quan us queixeu de l’escola.

“És un rotllo que no mola gens”.

Sabeu quants anys tenia jo quan vaig plegar-ne?

Era més petit que tu!

I el que m’entristeix més és veure-us

obrir sense il·lusió una pila de regals

que oblidareu de seguida.

Que diferent que és tot!

“El món ha canviat, avi” m’assegures.

“Tu no ho entens. Ara és molt millor”

Potser sigui així com dieu.

Però només em convencereu si amb els vostres ordinadors,

si amb els vostres televisors enormes i els vostres mòbils,

amb els robots i naus espacials,

m’asseguréssiu que les guerres s’han acabat

i que, per fi,

tothom té un plat a taula.

ODA A ANNE FRANK

1929-1945

Jo sóc la teva amiga plorant la teva marxa:

aquest és el teu diari salvat de la crema.

Jo sóc els teus germans sense regals de Hanukà.

Perseguits pels nazis, saltant la tanca de l’amagatall.

Jo sóc el petó d’aquell noi que no tindràs mai.

Jo sóc un acord de piano qualsevol

que, de cop, sona al mig del barri jueu d’Amsterdam.

Jo sóc el primer ministre holandès que somriu als invasors.

Jo sóc les famílies del barri que denuncien per un tros de pa.

Jo sóc les llàgrimes que vas vessar

en una càmera de gas a Bergen-Belsen.

Jo sóc l’esperit de la mala sort.

Jo sóc, com tu, una jueva a qui el Déu d’Israel ha abandonat.

Jo també vaig marxar de casa per la guerra.

I sóc un murmuri a l’oïda que m’assenyala per ser diferent.

Jo sóc una estrella al pit, cosida damunt un abric apedaçat.

Jo sóc les mosques de la tardor mentre llegeixo.

I sóc un gos, però sobretot un llop,

i l’amargor a la boca mentre menjo un trosset de pa.

I sóc tot i no sóc res.

I sóc l’oficial que t’escridassava i reia

mentre agonitzaves malalta del tifus.

I el plor del teu pare a Israel quan es va acabar la guerra.

Jo també vaig marxar de casa.

Jo sóc tu i alhora jo.

Jo sóc un insecte que al novembre

busca l’escalfor insana dels crematoris.

Jo sóc l’elegància i la frescor

de la boca que Hitler va ordenar tancar de cop.

Jo sóc tots els fills que mai vas tenir.

Jo sóc els petons que mai vas fer.

Jo sóc tots els llibres que mai vas llegir

i l’únic llibre que vas fer.

Sóc la teva mà que acarona els cabells

mentre escrius la primera novel·la d’èxit.

I dic que aquest poema és Anne Frank

de la mateixa manera que sóc Alemanya el dia que vas néixer.

I tu ets un cor més en un món buit.

(Adaptació del poema d’Elena Medel Irène Némirovsky).
Qui va ser Anne Frank?
Exemple de música klezmer, típica dels jueus de Centreuropa, amb influències turques i gitanes.