 |
| Ai, quins records! |
I
A les quatre de la tarda, tornava el moviment: es reobrien les botigues. Les rialles de la quitxalla baixaven pels carrers com un rierol i es fonien amb les converses dels grans. Els gronxadors, adormits durant el dia, despertaven amb grinyols ben compassats. Els bancs de la plaça s'omplien d'avis que buscaven l'escalfor del sol i de les paraules.
II
El pare, la meva germana Maria i jo anàvem cap a Barcelona. Això no era habitual, perquè nosaltres, gent de pagès, acudíem sempre al mercat que es feia a la parròquia de la Roca, al Vallès. En aquella ocasió, el motiu principal del viatge era acompanyar la Maria. La meva germana es quedaria d'aprenenta a casa d'una cosidora.
III
La meva amiga Sara està molt cansada. Les seves professores i professors, els uns més que els altres, diuen que la Sara i la resta de la classe s'esforcen poc. Vaja, que passegen les motxilles i les carpetes amunt i avall sense fer gaire cosa, ni a l'escola ni a casa. La Sara, que és alta, rossa i prima, té moltes tasques a fer: a més d'anar a classe, entrena a futbol, ajuda les seves germanes amb els deures i toca la guitarra. Què es pensen, que s'està gratant la panxa? Quina barra! Per sort, tenen una professora jove i amable, la de Tecnologia, que els defensa sempre.
