I SEMPRE ES DIU A L'INREVÉS

Que els joves no llegeixen, que els joves no llegeixen. I si no fos veritat?

QUÈ VAM FER I QUÈ PODREM FER?

Per començar, podeu clicar aquí.

TREBALLS DE RECUPERACIÓ DEL CURS I PROVA DEL SETEMBRE. ÀREA DE LLENGUA

Aquests nois han fet molts exàmens i se n'han sortit. L'esforç val la pena

Treball de recuperació d'estiu:

És condició indispensable presentar-lo per poder superar la matèria.

1. Llegeix un llibre en llengua catalana adequat al teu nivell. Pot ser de qualsevol gènere. No serveix algun que hagis treballat durant el curs.

2. Enregistra un arxiu d'àudio, d'uns 2 minuts, en què parlis del títol i l'autor, la trama, els personatges... i sobretot, per quines raons el recomanes (o el desaconselles).

3. Envia l'arxiu abans de l'1 de setembre al correu del professor (joan.bustos@mdlourdescat.net).

Prova de recuperació:

1. Es farà al setembre el dia i l'hora que marqui el calendari.

2. Consistirà en un dictat (que pot ser qualsevol dels fets durant el curs). Els trobaràs a la teva carpeta d'aprenentatge o al blog de la matèria (paraulesalloc.blogspot.com).

3. Hi haurà a més una redacció d'unes 120 paraules. Podràs triar entre tres temes, que es proposaran el dia de la prova.

Per preparar-la amb garanties d'èxit és recomanable que et compris un quadern amb exercicis i activitats que et permetin treballar l'ortografia. Qualsevol material adequat al teu nivell, de l'editorial que sigui, és vàlid.

PER A QUÈ SERVEIX UN PORTAFOLIS DIGITAL?

És la versió digital de la carpeta d'aprenentatge en format paper d'aquest curs. Però encara més, ja que, com veureu, permet aplegar i personalitzar proves del vostre procés d'aprenentatge.

Per si us hi voleu familiaritzar, cliqueu aquí. I sobretot, no perdeu de vista el format.

UN CLÀSSIC IMMORTAL: ROMEU I JULIETA, DE WILLIAM SHAKESPEARE

Un amor tràgic, que vol sobreposar-se a l'enemistat entre dues famílies. Se'n sortiran?

"A time for us", cançó de la banda sonora d'una versió cinematogràfica. Acompanya una selecció d'imatges de la pel·lícula.

A time for us someday there'll be
When chains are torn by courage born of a love that's free
A time when dreams so long denied
Can flourish as we unveil the love we now must hide

A time for us at last to see
A life worthwhile for you and me

And with our love through tears and thorns
We will endure as we pass surely through every storm
A time for us someday there'll be
A new world, a world of shining hope for you and me

A time for us at last to see
A life worthwhile for you and me

ODA A ANNE FRANK

1929-1945

Jo sóc la teva amiga plorant la teva marxa:

aquest és el teu diari salvat de la crema.

Jo sóc els teus germans sense regals de Hanukà.

Perseguits pels nazis, saltant la tanca de l’amagatall.

Jo sóc el petó d’aquell noi que no tindràs mai.

Jo sóc un acord de piano qualsevol

que, de cop, sona al mig del barri jueu d’Amsterdam.

Jo sóc el primer ministre holandès que somriu als invasors.

Jo sóc les famílies del barri que denuncien per un tros de pa.

Jo sóc les llàgrimes que vas vessar

en una càmera de gas a Bergen-Belsen.

Jo sóc l’esperit de la mala sort.

Jo sóc, com tu, una jueva a qui el Déu d’Israel ha abandonat.

Jo també vaig marxar de casa per la guerra.

I sóc un murmuri a l’oïda que m’assenyala per ser diferent.

Jo sóc una estrella al pit, cosida damunt un abric apedaçat.

Jo sóc les mosques de la tardor mentre llegeixo.

I sóc un gos, però sobretot un llop,

i l’amargor a la boca mentre menjo un trosset de pa.

I sóc tot i no sóc res.

I sóc l’oficial que t’escridassava i reia

mentre agonitzaves malalta del tifus.

I el plor del teu pare a Israel quan es va acabar la guerra.

Jo també vaig marxar de casa.

Jo sóc tu i alhora jo.

Jo sóc un insecte que al novembre

busca l’escalfor insana dels crematoris.

Jo sóc l’elegància i la frescor

de la boca que Hitler va ordenar tancar de cop.

Jo sóc tots els fills que mai vas tenir.

Jo sóc els petons que mai vas fer.

Jo sóc tots els llibres que mai vas llegir

i l’únic llibre que vas fer.

Sóc la teva mà que acarona els cabells

mentre escrius la primera novel·la d’èxit.

I dic que aquest poema és Anne Frank

de la mateixa manera que sóc Alemanya el dia que vas néixer.

I tu ets un cor més en un món buit.

(Adaptació del poema d’Elena Medel Irène Némirovsky).
Qui va ser Anne Frank?
Exemple de música klezmer, típica dels jueus de Centreuropa, amb influències turques i gitanes.

DICTATS PER AL 3r TRIMESTRE

La primavera ha arribat

I.

Per fer una bona macedònia necessites fruita variada: la que més t’agradi. Per exemple: peres, pomes, kiwis, plàtans, taronges, mandarines, maduixes, préssecs... Hi ha tantes macedònies com cuiners! I per preparar-la només has de pelar les fruites que calguin, tallar-les en daus petits i deixar-ho tot en un bol.

II.

-Eulàlia?

-Què vols, Davínia?

-Em pots fer un favor?

-Un favor? I ha de ser ara? No veus que estic ocupadíssima?

-Ocupadíssima? Fent què?

-Estic descansant. És una feina que necessita reflexió i molta tranquil·litat. No sé si ho pots arribar a entendre.

-I tant que ho entenc! Quina barra que tens! Dir-me que no pots fer res perquè estàs estirada al sofà!

-D’acord, d’acord, ara m’aixeco...

-Molt bé. Així m’agrada. Ara passa’m el comandament de la tele.

-Però si el tens al costat!

-Ja, però m’agrada que me’l donis tu...

-Després diràs que sóc una mandrosa!

III.

La mecànica dels concursos de lletreig en els països de parla anglesa és molt senzilla. Els participants, sovint nens i nenes, han de lletrejar paraules. El primer guanyador d’un concurs oficial va ser Andrew Smith l’any 1925. Hi ha qui critica que les paraules que hi surten són poc habituals i que sovint no cal ni entendre-les per aconseguir els premis proporcionats pels patrocinadors. Però sigui com sigui, aquests concursos són d’allò més populars i atrauen l’audiència i els anunciants.

IV.

Durant el segle XVIII era ben vist que les damisel·les, que vivien tranquil·les llegint novel·les d’amor i sospirant pels seus galants, aprenguessin cal·ligrafia, pintessin aquarel·les i toquessin el piano entre brodat i brodat. Això era el màxim a què podien aspirar, pobretes, i encara gràcies. Afortunadament al segle XXI aquestes idees han canviat, i força. Les noies d’avui en dia, en contrast amb les d’abans, són hàbils, intel·ligents, tenen sentit de l’humor i elegeixen sense dubtes les seves relacions. No es tracta de cap rebel·lió: tan sols és coherència amb el món en què vivim.

V.

Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que “cala” i “cara” es diferencien gràcies a dos sons. Però els seus pares no poden produir un so determinat i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una prova, comprovarem que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua del món: en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions neuronals d’una manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perquè no funcionen i d’altres s’enfortiran.

Quan hagis de preparar un d'aquests dictats, pensa un títol adient.

UNA NOVA SÈRIE DE DICTATS

Sempre amb bolígraf, si us plau

I.

L'Enzo es dirigia cap al pis del seu amic caminant apressadament. Pressentia que no tenien gaire temps, però primer volia comprovar que aquell lloc fos segur. No volia posar en perill els nens. D'altra banda, no els volia preocupar més del compte. Si passejaven una estona per la ciutat, es distraurien.

II.

Per fi van arribar a un mirador, des d'on podien albirar una panoràmica del bosc tancat. Uns quants ximpanzés s'estaven enfilats als arbres més llunyans i uns altres eren a l'ombra d'un arbre gros, ben juntets, com si es reunissin per fer un míting subversiu.

III.

L'Ignasi és un noi ros d'ulls grisos i de braços llargs i pesants, tot i que molt traçut. Viu a Sant Vicenç del Cim, un poblet d'uns cent habitants escassos, una mica endinsat en la nostra comarca. L'Ignasi, al poble tothom ho sap, és caçador. Però per caçar no necessita cap fusell, ni tampoc cal que els cérvols pateixin: és caçador de bolets. En va aprendre de l'avi Llorenç. De ben petit l'Ignasi era capaç de distingir un rossinyol d'un cep. No li va suposar gaire esforç. Ara bé, cuinar-los ja és una altra cosa. I ningú sap fer-ho com l'àvia Assumpta.

IV.

L'Analí és xinesa, és adoptada i té dues amigues. En un to fresc, divertit i irònic, ens va explicant el seu dia a dia, que escriu en un diari. Tan bon punt els seus pares adoptius canvien de casa, la vida de l'Analí es veu alterada per un viatge a la Xina. Aquest viatge serà inoblidable, no tan sols per conèixer el seu país d'origen, sinó també per la sopresa que els pares li amaguen: hi van a buscar una germaneta per a l'Analí. I així, a través del seu diari, ens parla del viatge, de l'adopció, de l'idioma, dels menjars, tot des de la seva visió.

V.

El descens del consum de fruites i hortalisses fresques, sobretot entre les franges més joves de la població, a favor d'altres productes transformat (pastisseria, làctics, sucs envasats) que gaudeixen normalment d'un gran suport publicitari preocupa les institucions que vetllen per l'educació i la salut del consumidor. En aquest senti, la campanya "5 al dia" té com a principal objectiu promoure el consum de les fruites i hortalisses entre els infants i els adolescents, així com entre les seves famílies. L'eslògan de la campanya fa referència a la importància que té per a la correcta alimentació el consum d'un mínim de cinc racions diàries entre fruites i hortalisses.

DICTATS

I.

La Paula seia en aquella cadira vella i espellifada tal com havia fet deu mesos enrere. Mentre esperava, pensava que li hauria agradat tenir un regal per a en Joel, però no n'hi havia pogut comprar cap. Deu mesos en un orfenat no eren precisament unes vacances.

II.

Havien arribat a la punta de l'illa i van tombar cap a l'esquerra, directes a la posta de sol. El paratge era mig desèrtic. Només sorra i mar. La Rosa s'aturà per fotografiar uns arbustos enormes que sortien de l'aigua. Les entortolligades arrels eren gruixudes i formaven uns artístics teixits.

III.

L'Armand i l'Eduard són a la cuina potinejant. Ho fan sovint, sobretot les tardes que no tenen classe a l'institut. Avui intenten fer un pa de pessic, però, evidentment, no se'n surten: només cal veure el desordre que hi ha damunt del marbre. Hi ha tot d'ingredients escampats: farina, sucre, llevat, un iogurt...De moment discuteixen i un diu a l'altre que endreci, però no es posen d'acord. No hi ha manera! A veure què n'opina el pare de l'Armand, que ara mateix obre la porta. Quan ho vegi es posarà tan content com la mare de l'Eduard la setmana passada, segur.

DICTATS PER A 3r

No te'ls acabes, d'una tacada!

I

A en Cristian només hi ha una cosa que l'empipi més que s'acabin els cereals per esmorzar: que ja no quedi paper de vàter precisament quan hi està assegut.

Són coses que passen quan els teus pares són músics de rock. En Tom i la Teresa són el duo Spam i ara estan component el seu tercer disc.

II

Ara estan component el seu tercer disc. Això vol dir que se'n van a dormir tard, es lleven a les tres de la tarda i entre partitures, gravacions i entrevistes no sempre es recorden d'anar a comprar el que cal.

-S'ha acabat la llet-anuncia en Cristian des de la seva habitació.

III

El carnet de les biblioteques públiques té avantatges. Amb ell podràs consultar tota mena de documents en qualsevol suport: llibres, revistes, diaris, CD i DVD, entre d'altres. També podràs accedir gratuïtament a Internet i utilitzar les zones Wi-Fi de les biblioteques. A més, podràs participar en les activitats que realitzen contínuament les biblioteques: aprendre ofimàtica, clubs de lectura, exposicions, tallers, hores del conte per als més petits...