DICTATS PER AL 3r TRIMESTRE

La primavera ha arribat

I.

Per fer una bona macedònia necessites fruita variada: la que més t’agradi. Per exemple: peres, pomes, kiwis, plàtans, taronges, mandarines, maduixes, préssecs... Hi ha tantes macedònies com cuiners! I per preparar-la només has de pelar les fruites que calguin, tallar-les en daus petits i deixar-ho tot en un bol.

II.

-Eulàlia?

-Què vols, Davínia?

-Em pots fer un favor?

-Un favor? I ha de ser ara? No veus que estic ocupadíssima?

-Ocupadíssima? Fent què?

-Estic descansant. És una feina que necessita reflexió i molta tranquil·litat. No sé si ho pots arribar a entendre.

-I tant que ho entenc! Quina barra que tens! Dir-me que no pots fer res perquè estàs estirada al sofà!

-D’acord, d’acord, ara m’aixeco...

-Molt bé. Així m’agrada. Ara passa’m el comandament de la tele.

-Però si el tens al costat!

-Ja, però m’agrada que me’l donis tu...

-Després diràs que sóc una mandrosa!

III.

La mecànica dels concursos de lletreig en els països de parla anglesa és molt senzilla. Els participants, sovint nens i nenes, han de lletrejar paraules. El primer guanyador d’un concurs oficial va ser Andrew Smith l’any 1925. Hi ha qui critica que les paraules que hi surten són poc habituals i que sovint no cal ni entendre-les per aconseguir els premis proporcionats pels patrocinadors. Però sigui com sigui, aquests concursos són d’allò més populars i atrauen l’audiència i els anunciants.

IV.

Durant el segle XVIII era ben vist que les damisel·les, que vivien tranquil·les llegint novel·les d’amor i sospirant pels seus galants, aprenguessin cal·ligrafia, pintessin aquarel·les i toquessin el piano entre brodat i brodat. Això era el màxim a què podien aspirar, pobretes, i encara gràcies. Afortunadament al segle XXI aquestes idees han canviat, i força. Les noies d’avui en dia, en contrast amb les d’abans, són hàbils, intel·ligents, tenen sentit de l’humor i elegeixen sense dubtes les seves relacions. No es tracta de cap rebel·lió: tan sols és coherència amb el món en què vivim.

V.

Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que “cala” i “cara” es diferencien gràcies a dos sons. Però els seus pares no poden produir un so determinat i, de fet, si a aquest nadó japonès, quan té un any, li fem una prova, comprovarem que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua del món: en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions neuronals d’una manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perquè no funcionen i d’altres s’enfortiran.

Quan hagis de preparar un d'aquests dictats, pensa un títol adient.

COM ESTÀS D'ORTOGRAFIA BÀSICA?

Per saber-ho, clica l'enllaç i podràs jugar amb un qüestionari en format kahoot.

UNA NOVA SÈRIE DE DICTATS

Sempre amb bolígraf, si us plau

I.

L'Enzo es dirigia cap al pis del seu amic caminant apressadament. Pressentia que no tenien gaire temps, però primer volia comprovar que aquell lloc fos segur. No volia posar en perill els nens. D'altra banda, no els volia preocupar més del compte. Si passejaven una estona per la ciutat, es distraurien.

II.

Per fi van arribar a un mirador, des d'on podien albirar una panoràmica del bosc tancat. Uns quants ximpanzés s'estaven enfilats als arbres més llunyans i uns altres eren a l'ombra d'un arbre gros, ben juntets, com si es reunissin per fer un míting subversiu.

III.

L'Ignasi és un noi ros d'ulls grisos i de braços llargs i pesants, tot i que molt traçut. Viu a Sant Vicenç del Cim, un poblet d'uns cent habitants escassos, una mica endinsat en la nostra comarca. L'Ignasi, al poble tothom ho sap, és caçador. Però per caçar no necessita cap fusell, ni tampoc cal que els cérvols pateixin: és caçador de bolets. En va aprendre de l'avi Llorenç. De ben petit l'Ignasi era capaç de distingir un rossinyol d'un cep. No li va suposar gaire esforç. Ara bé, cuinar-los ja és una altra cosa. I ningú sap fer-ho com l'àvia Assumpta.

IV.

L'Analí és xinesa, és adoptada i té dues amigues. En un to fresc, divertit i irònic, ens va explicant el seu dia a dia, que escriu en un diari. Tan bon punt els seus pares adoptius canvien de casa, la vida de l'Analí es veu alterada per un viatge a la Xina. Aquest viatge serà inoblidable, no tan sols per conèixer el seu país d'origen, sinó també per la sopresa que els pares li amaguen: hi van a buscar una germaneta per a l'Analí. I així, a través del seu diari, ens parla del viatge, de l'adopció, de l'idioma, dels menjars, tot des de la seva visió.

V.

El descens del consum de fruites i hortalisses fresques, sobretot entre les franges més joves de la població, a favor d'altres productes transformat (pastisseria, làctics, sucs envasats) que gaudeixen normalment d'un gran suport publicitari preocupa les institucions que vetllen per l'educació i la salut del consumidor. En aquest senti, la campanya "5 al dia" té com a principal objectiu promoure el consum de les fruites i hortalisses entre els infants i els adolescents, així com entre les seves famílies. L'eslògan de la campanya fa referència a la importància que té per a la correcta alimentació el consum d'un mínim de cinc racions diàries entre fruites i hortalisses.

DICTATS

I.

La Paula seia en aquella cadira vella i espellifada tal com havia fet deu mesos enrere. Mentre esperava, pensava que li hauria agradat tenir un regal per a en Joel, però no n'hi havia pogut comprar cap. Deu mesos en un orfenat no eren precisament unes vacances.

II.

Havien arribat a la punta de l'illa i van tombar cap a l'esquerra, directes a la posta de sol. El paratge era mig desèrtic. Només sorra i mar. La Rosa s'aturà per fotografiar uns arbustos enormes que sortien de l'aigua. Les entortolligades arrels eren gruixudes i formaven uns artístics teixits.

III.

L'Armand i l'Eduard són a la cuina potinejant. Ho fan sovint, sobretot les tardes que no tenen classe a l'institut. Avui intenten fer un pa de pessic, però, evidentment, no se'n surten: només cal veure el desordre que hi ha damunt del marbre. Hi ha tot d'ingredients escampats: farina, sucre, llevat, un iogurt...De moment discuteixen i un diu a l'altre que endreci, però no es posen d'acord. No hi ha manera! A veure què n'opina el pare de l'Armand, que ara mateix obre la porta. Quan ho vegi es posarà tan content com la mare de l'Eduard la setmana passada, segur.

DICTATS PER A 1r

Ai, quins records!

I

A les quatre de la tarda, tornava el moviment: es reobrien les botigues. Les rialles de la quitxalla baixaven pels carrers com un rierol i es fonien amb les converses dels grans. Els gronxadors, adormits durant el dia, despertaven amb grinyols ben compassats. Els bancs de la plaça s'omplien d'avis que buscaven l'escalfor del sol i de les paraules.

II

El pare, la meva germana Maria i jo anàvem cap a Barcelona. Això no era habitual, perquè nosaltres, gent de pagès, acudíem sempre al mercat que es feia a la parròquia de la Roca, al Vallès. En aquella ocasió, el motiu principal del viatge era acompanyar la Maria. La meva germana es quedaria d'aprenenta a casa d'una cosidora.

III

La meva amiga Sara està molt cansada. Les seves professores i professors, els uns més que els altres, diuen que la Sara i la resta de la classe s'esforcen poc. Vaja, que passegen les motxilles i les carpetes amunt i avall sense fer gaire cosa, ni a l'escola ni a casa. La Sara, que és alta, rossa i prima, té moltes tasques a fer: a més d'anar a classe, entrena a futbol, ajuda les seves germanes amb els deures i toca la guitarra. Què es pensen, que s'està gratant la panxa? Quina barra! Per sort, tenen una professora jove i amable, la de Tecnologia, que els defensa sempre.

DICTATS PER A 3r

No te'ls acabes, d'una tacada!

I

A en Cristian només hi ha una cosa que l'empipi més que s'acabin els cereals per esmorzar: que ja no quedi paper de vàter precisament quan hi està assegut.

Són coses que passen quan els teus pares són músics de rock. En Tom i la Teresa són el duo Spam i ara estan component el seu tercer disc.

II

Ara estan component el seu tercer disc. Això vol dir que se'n van a dormir tard, es lleven a les tres de la tarda i entre partitures, gravacions i entrevistes no sempre es recorden d'anar a comprar el que cal.

-S'ha acabat la llet-anuncia en Cristian des de la seva habitació.

III

El carnet de les biblioteques públiques té avantatges. Amb ell podràs consultar tota mena de documents en qualsevol suport: llibres, revistes, diaris, CD i DVD, entre d'altres. També podràs accedir gratuïtament a Internet i utilitzar les zones Wi-Fi de les biblioteques. A més, podràs participar en les activitats que realitzen contínuament les biblioteques: aprendre ofimàtica, clubs de lectura, exposicions, tallers, hores del conte per als més petits...

DICTATS PER A 2n

El monstre de Frankenstein, creació de Mary Shelley.

I

Hi havia força nois de la meva edat i vaig pensar que m'hi hauria de fer amic, però això d'acostar-me i començar a parlar amb algú que no conec és una cosa que em fa una angúnia horrorosa: sempre tinc por que els molesti, o que no els agradi, i que quedi en ridícul.

II

Pau treballa i estudia,

repassa apunts de llibres

sota el taulell, mig d'amagat,

d'una petita oficina

on es guanya la vida,

amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera

amb dos companys de feina

i un marroquí mig il·legal.

I a l'habitació somia

amb una gironina

que viu al bloc que hi ha al davant.

III

Frankenstein, un savi que es dedica a fer experiments científics, dóna vida a un ésser constituït amb diversos membres que recupera de cadàvers. De la seva creació en surt un monstre solitari, de proporcions enormes, que acaba sent temut i odiat per tothom. Un bon dia, el monstre, per venjança, mata el germà i la futura esposa del seu creador. Llavors comença una incansable persecució per tal de matar-lo.